moments
Quan escric, però, sóc a l'altiplà, ara sol, amb la soledat del pensament (on sóc quan penso?), i encara que les contemplacions que m'acompanyen venen a endolcir i alleujar els meus ossos, no és la reflexió sinó l'aire que m'emporto com un tresor el que em permet retornar a les aigües estancades...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada